Ruta del Modernisme al Vallès Occidental
Ruta del Modernisme al Vallès Occidental
Art i arquitectura en un recorregut històric. Submergeix-te en la bellesa del Modernisme al Vallès Occidental amb la Ruta del Modernisme
Molt a prop de Barcelona, la ciutat més representativa del modernisme, es troba un univers arquitectònic modernista per descobrir. Palaus urbans i segones residències, esglésies i hospitals, magatzems i jardins, fàbriques i cellers. Algunes porten la signatura dels grans arquitectes del moviment a Catalunya, com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres. La província de Barcelona ofereix la possibilitat de realitzar nou rutes guiades per espais modernistes. En aquest article ens centrarem en les joies modernistes que es troben més a prop del nostre Hotel Sant Pere II, al Vallès Occidental.
Encara que a primera vista molts turistes o despistats puguin pensar el contrari, quedant-se només amb Gaudí i la Sagrada Família, el Modernisme del Vallès és un dels més destacats de la regió. A més, la majoria dels edificis que trobem són autèntics tresors d'arquitectura perfectament conservats.
Farmàcia Parrilla
Comencem la ruta del Modernisme al Vallès Occidental a casa, a Rubí. Aquesta farmàcia és la primera de la ciutat i es troba al carrer Xercavins. Inaugurada cap a 1880, la façana data dels anys 1920. A més, cap a 1909, l'edifici es va reformar, ampliant el portal, que abans era més petit i tenia una portada de fusta.
Actualment, exhibeix elements decoratius característics del modernisme. Amb tres plantes, destaca l'establiment de la farmàcia, anunciat en un gran quadre amb una tipografia modernista al costat de l'edifici. L'exterior de la farmàcia és notable pel seu embaldosat de ceràmica vidriada de color groc, amb una cenefa decorativa del mateix material a l'altura del dinteL de la porta, un detall que crida l'atenció. L'accés a la botiga es realitza a través d'una porta adintelada, flanquejada per dues pilastres i una columna central, totes elles de marbre blanc amb vores grises. L'interior conserva la fusteria del despatx, pintada de blanc.
Escoles Ribas
La següent parada a Rubí són les Escoles Ribas, al carrer Lluís Ribas. Tot i que barreja elements del modernisme i del noucentisme, és un conjunt arquitectònic de certa magnitud, la concepció del qual està inspirada en les escoles angleses de l'època. Es tracta d'una obra filantròpica dels germans Ribas, els quals eren fabricants de vellut i propietaris d'una fàbrica a la ciutat i no molt populars entre els treballadors. No obstant això, l'últim dels germans, el Lluís, va morir el 1908, deixant un llegat per a la construcció de l'escola, amb la condició que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va inaugurar el 1916.
El conjunt es compon de diverses naus, dues centrals i dues laterals, disposades simètricament al voltant d'un ampli pati central que funciona com a eix principal. Les sales laterals, destinades a nens i nenes respectivament, mantenen una sola planta amb grans finestrals i cobertes a dues aigües de teula vidriada bicolor.
L'estètica de l'edifici es caracteritza per una rigorosa composició amb elements de gust clàssic, com relleus florals, florons, frontons i tímpanos esculpits, coexistint amb elements més innovadors, com el ferro forjat present a les reixes del jardí, baranes i cobertes, així com la ceràmica d'atzulejos verds i botons ceràmics. També destaquen els vitralls de colors, que constitueixen un conjunt decoratiu de gran importància per a la ciutat de Rubí.
Terrassa
Terrassa, a pocs minuts de Rubí, alberga diversos edificis icònics que representen aquest corrent artístic únic. Un d'ells és la Masia Freixa, un edifici que originalment funcionava com una fàbrica, però que va ser transformada en una residència familiar per l'arquitecte Lluís Muncunill sota la direcció de Josep Freixa. El 2017, es va dur a terme una rehabilitació de la coberta, retornant a l'edifici el seu aspecte original del segle XIX.
Una altra joia del modernisme a Terrassa és la Casa Alegre de Sagrera, construïda a principis del segle XX. No obstant això, va ser el 1911 quan es va realitzar una important reforma que la va convertir en un model d'habitatge burgès industrial en l'estil modernista de l'època. Des de 1973, la casa alberga una secció del Museu de Terrassa, exercint una funció museística i mostrant la riquesa del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
El Mercat de la Independència, inaugurat el 1908, és un altre edifici destacat del modernisme a Terrassa. Dissenyat pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Melcior Vinyals, es caracteritza per la seva innovadora estructura de ferro, la més gran de la ciutat en aquell moment. El ferro no només tenia una funció estructural, sinó que també s'utilitzava com a element decoratiu, afegint un toc distintiu al mercat.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, una fàbrica modernista projectada per l'arquitecte Lluís Muncunill el 1906, és un altre testimoni destacat de l'arquitectura industrial modernista a Catalunya. Avui dia, l'edifici s’empra com a seu central del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
Sabadell
Durant la Revolució Industrial de Catalunya, Sabadell, també a pocs minuts de Rubí, es va erigir com una de les principals ciutats industrials. Especialitzada en la producció tèxtil, especialment de teixits de llana, es va guanyar el reconeixement a nivell estatal com "la Manchester catalana". L'auge econòmic de la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX va sentar les bases per a l'arribada del modernisme, un corrent artístic que va deixar una profunda empremta a Sabadell.
La burgesia local, àvida de dotar la ciutat d'un esplendor acord a la seva creixent prosperitat, va encarregar la construcció d'edificis modernistes a destacats arquitectes de l'època. Entre ells s'inclouen noms com Juli Batllevell, Eduard Mª Balcells, Josep Renom i Jeroni Martorell, les obres dels quals s'alzen com a testimonis impereceders del llegat modernista a Sabadell.
Un exemple d'això és l'Escola Enric Casassas, situada al carrer de Llobet. Construïda per Juli Batllevell i inaugurada el 1897. La seva façana, realitzada en obra vista, exhibeix un meticulós treball que evoca la grandesa del Castell dels Tres Dragons de Domènech i Montaner o l'Arc de Triomf de Vilaseca. El mur s'adorna de manera singular amb la disposició dels maons, que s'alternen en posicions verticals o emergeixen lleugerament de la superfície. Al xamfrà de la construcció destaca un impressionant mural ceràmic amb l'escut de Sabadell, una obra mestra feta pel ceramista Marià Burguès.
Per acabar, la Torre de l'Aigua, una imponent estructura dipòsit de forma octogonal i amb una alçada de 50 metres, és la icona modernista de Sabadell. Va ser construïda el 1922 per proveir d'aigua la ciutat i la seva funció principal era elevar l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll i distribuir-la per tota la ciutat mitjançant el sistema de gravetat. Aquesta magnífica torre va ser una de les primeres a utilitzar formigó armat a Sabadell. Tot i que va deixar de funcionar el 1967, continua sent una estructura icònica que destaca a l'horitzó de la ciutat. Des de dalt de la torre, es pot gaudir d´una vista panoràmica única de Sabadell i de l´entorn del riu Ripoll, oferint una perspectiva especial del seu paisatge.
Vine a fer una ruta del Modernisme al Vallès Occidental!
Aquests són només alguns dels llocs destacats per gaudir del modernisme al Vallès Occidental. No obstant això, hi ha molts altres edificis i municipis que podries visitar. I quin millor punt de partida que el nostre Hotel Sant Pere II? La nostra ciutat inclou magnífics exemples d'aquest moviment artístic i, a més, està ben connectada amb altres localitats clau del modernisme al Vallès Occidental. Reserva ja i vine a gaudir d'un viatge en el temps i descobreix la grandesa del modernisme al Vallès Occidental!
Encara que a primera vista molts turistes o despistats puguin pensar el contrari, quedant-se només amb Gaudí i la Sagrada Família, el Modernisme del Vallès és un dels més destacats de la regió. A més, la majoria dels edificis que trobem són autèntics tresors d'arquitectura perfectament conservats.
Farmàcia Parrilla
Comencem la ruta del Modernisme al Vallès Occidental a casa, a Rubí. Aquesta farmàcia és la primera de la ciutat i es troba al carrer Xercavins. Inaugurada cap a 1880, la façana data dels anys 1920. A més, cap a 1909, l'edifici es va reformar, ampliant el portal, que abans era més petit i tenia una portada de fusta.
Actualment, exhibeix elements decoratius característics del modernisme. Amb tres plantes, destaca l'establiment de la farmàcia, anunciat en un gran quadre amb una tipografia modernista al costat de l'edifici. L'exterior de la farmàcia és notable pel seu embaldosat de ceràmica vidriada de color groc, amb una cenefa decorativa del mateix material a l'altura del dinteL de la porta, un detall que crida l'atenció. L'accés a la botiga es realitza a través d'una porta adintelada, flanquejada per dues pilastres i una columna central, totes elles de marbre blanc amb vores grises. L'interior conserva la fusteria del despatx, pintada de blanc.
Escoles Ribas
La següent parada a Rubí són les Escoles Ribas, al carrer Lluís Ribas. Tot i que barreja elements del modernisme i del noucentisme, és un conjunt arquitectònic de certa magnitud, la concepció del qual està inspirada en les escoles angleses de l'època. Es tracta d'una obra filantròpica dels germans Ribas, els quals eren fabricants de vellut i propietaris d'una fàbrica a la ciutat i no molt populars entre els treballadors. No obstant això, l'últim dels germans, el Lluís, va morir el 1908, deixant un llegat per a la construcció de l'escola, amb la condició que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va inaugurar el 1916.
El conjunt es compon de diverses naus, dues centrals i dues laterals, disposades simètricament al voltant d'un ampli pati central que funciona com a eix principal. Les sales laterals, destinades a nens i nenes respectivament, mantenen una sola planta amb grans finestrals i cobertes a dues aigües de teula vidriada bicolor.
L'estètica de l'edifici es caracteritza per una rigorosa composició amb elements de gust clàssic, com relleus florals, florons, frontons i tímpanos esculpits, coexistint amb elements més innovadors, com el ferro forjat present a les reixes del jardí, baranes i cobertes, així com la ceràmica d'atzulejos verds i botons ceràmics. També destaquen els vitralls de colors, que constitueixen un conjunt decoratiu de gran importància per a la ciutat de Rubí.
Terrassa
Terrassa, a pocs minuts de Rubí, alberga diversos edificis icònics que representen aquest corrent artístic únic. Un d'ells és la Masia Freixa, un edifici que originalment funcionava com una fàbrica, però que va ser transformada en una residència familiar per l'arquitecte Lluís Muncunill sota la direcció de Josep Freixa. El 2017, es va dur a terme una rehabilitació de la coberta, retornant a l'edifici el seu aspecte original del segle XIX.
Una altra joia del modernisme a Terrassa és la Casa Alegre de Sagrera, construïda a principis del segle XX. No obstant això, va ser el 1911 quan es va realitzar una important reforma que la va convertir en un model d'habitatge burgès industrial en l'estil modernista de l'època. Des de 1973, la casa alberga una secció del Museu de Terrassa, exercint una funció museística i mostrant la riquesa del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
El Mercat de la Independència, inaugurat el 1908, és un altre edifici destacat del modernisme a Terrassa. Dissenyat pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Melcior Vinyals, es caracteritza per la seva innovadora estructura de ferro, la més gran de la ciutat en aquell moment. El ferro no només tenia una funció estructural, sinó que també s'utilitzava com a element decoratiu, afegint un toc distintiu al mercat.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, una fàbrica modernista projectada per l'arquitecte Lluís Muncunill el 1906, és un altre testimoni destacat de l'arquitectura industrial modernista a Catalunya. Avui dia, l'edifici s’empra com a seu central del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
Sabadell
Durant la Revolució Industrial de Catalunya, Sabadell, també a pocs minuts de Rubí, es va erigir com una de les principals ciutats industrials. Especialitzada en la producció tèxtil, especialment de teixits de llana, es va guanyar el reconeixement a nivell estatal com "la Manchester catalana". L'auge econòmic de la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX va sentar les bases per a l'arribada del modernisme, un corrent artístic que va deixar una profunda empremta a Sabadell.
La burgesia local, àvida de dotar la ciutat d'un esplendor acord a la seva creixent prosperitat, va encarregar la construcció d'edificis modernistes a destacats arquitectes de l'època. Entre ells s'inclouen noms com Juli Batllevell, Eduard Mª Balcells, Josep Renom i Jeroni Martorell, les obres dels quals s'alzen com a testimonis impereceders del llegat modernista a Sabadell.
Un exemple d'això és l'Escola Enric Casassas, situada al carrer de Llobet. Construïda per Juli Batllevell i inaugurada el 1897. La seva façana, realitzada en obra vista, exhibeix un meticulós treball que evoca la grandesa del Castell dels Tres Dragons de Domènech i Montaner o l'Arc de Triomf de Vilaseca. El mur s'adorna de manera singular amb la disposició dels maons, que s'alternen en posicions verticals o emergeixen lleugerament de la superfície. Al xamfrà de la construcció destaca un impressionant mural ceràmic amb l'escut de Sabadell, una obra mestra feta pel ceramista Marià Burguès.
Per acabar, la Torre de l'Aigua, una imponent estructura dipòsit de forma octogonal i amb una alçada de 50 metres, és la icona modernista de Sabadell. Va ser construïda el 1922 per proveir d'aigua la ciutat i la seva funció principal era elevar l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll i distribuir-la per tota la ciutat mitjançant el sistema de gravetat. Aquesta magnífica torre va ser una de les primeres a utilitzar formigó armat a Sabadell. Tot i que va deixar de funcionar el 1967, continua sent una estructura icònica que destaca a l'horitzó de la ciutat. Des de dalt de la torre, es pot gaudir d´una vista panoràmica única de Sabadell i de l´entorn del riu Ripoll, oferint una perspectiva especial del seu paisatge.
Vine a fer una ruta del Modernisme al Vallès Occidental!
Aquests són només alguns dels llocs destacats per gaudir del modernisme al Vallès Occidental. No obstant això, hi ha molts altres edificis i municipis que podries visitar. I quin millor punt de partida que el nostre Hotel Sant Pere II? La nostra ciutat inclou magnífics exemples d'aquest moviment artístic i, a més, està ben connectada amb altres localitats clau del modernisme al Vallès Occidental. Reserva ja i vine a gaudir d'un viatge en el temps i descobreix la grandesa del modernisme al Vallès Occidental!