Descobreix la història de Rubí: del neolític a la ciutat actual
Descobreix la història de Rubí: del neolític a la ciutat actual
Des dels seus orígens al neolític fins a la ciutat que és actualment, Rubí ha experimentat una evolució significativa al llarg dels segles. En aquest article, ens embarcarem en un viatge a través del temps per explorar les diferents èpoques que han modelat la identitat de la nostra ciutat. No t'ho perdis!
Els inicis: Rubí al neolític
El primer capítol de la història de Rubí es remunta a èpoques ancestrals, al paleolític i neolític, quan els primers homes i dones van poblar el turó de Can Fatjó i la Serreta. No obstant això, va ser al segle V a.C. quan es va gestar el primer nucli urbà de Rubí, específicament a l'actual barri de Can Fatjó. Els vestigis arqueològics trobats, com ara l'estela ibèrica, el camp de sitges de Can Fatjó i el forn de ceràmica, donen testimoni de l'ocupació humana en aquest període.
La zona va ser testimoni del sorgiment d'un poblat iber, pertanyent al grup dels laietans, que després es va expandir cap a la zona del Castell, envoltats per dos torrents importants: el torrent de les Abelles i el torrent de Can Xercavins, tots dos crucials per a la seva vida quotidiana. Posteriorment, al segle III aC, es va convertir en una mena de vil·la romana.
La zona va ser testimoni del sorgiment d'un poblat iber, pertanyent al grup dels laietans, que després es va expandir cap a la zona del Castell, envoltats per dos torrents importants: el torrent de les Abelles i el torrent de Can Xercavins, tots dos crucials per a la seva vida quotidiana. Posteriorment, al segle III aC, es va convertir en una mena de vil·la romana.
La romanització de Rubí
El segle III a.C. va marcar l'inici de la Segona Guerra Púnica i el desembarcament dels romans a Hispània, cosa que va comportar el període de romanització. Els romans van imposar els seus costums, lleis, religió i arts sobre la cultura ibèrica.
A Rubí, durant l'època romana imperial, els pobladors del turó de Can Fatjó van començar a baixar cap a la plana, abandonant el poblat original en ple apogeu de l'època romana. Les troballes arqueològiques suggereixen que Rubí es va convertir en una ciutat semiurbana envoltada d'aproximadament vint viles romanes, petites cases que allotjaven unes quinze persones, entre familiars i jornalers.
A Rubí, durant l'època romana imperial, els pobladors del turó de Can Fatjó van començar a baixar cap a la plana, abandonant el poblat original en ple apogeu de l'època romana. Les troballes arqueològiques suggereixen que Rubí es va convertir en una ciutat semiurbana envoltada d'aproximadament vint viles romanes, petites cases que allotjaven unes quinze persones, entre familiars i jornalers.
Rubí a l’edat mitjana
A l'alta edat mitjana trobem la primera referència escrita de Rubí, l'any 986, quan es va esmentar l'antic nom de la riera, Rivo Rubeo, el castell de Sant Genís i l'església. Rubíera en una zona fronterera entre el món cristià i àrab, ja que el riu Llobregat marcava la divisió: al nord, cristians, i al sud, àrabs.
La ubicació estratègica de la ciutat la va convertir en lloc de vigilància i defensa contra les incursions armades de l'exèrcit àrab. Al segle XIII es va construir el Castell de Rubí a l'emplaçament actual i al segle XVI va començar a formar-se el nucli urbà al voltant de l'església.
La ubicació estratègica de la ciutat la va convertir en lloc de vigilància i defensa contra les incursions armades de l'exèrcit àrab. Al segle XIII es va construir el Castell de Rubí a l'emplaçament actual i al segle XVI va començar a formar-se el nucli urbà al voltant de l'església.
Època moderna
Amb la guerra de Successió, el Decret de nova planta va imposar una càrrega fiscal exorbitant sobre Catalunya, fet que va generar un profund malestar a la població local, especialment entre els propietaris de les masies, que només desitjaven pagar les taxes municipals justes i equitatives. Les dificultats es van agreujar encara més amb les males collites, cosa que va provocar un creixent descontentament entre les classes més populars que es veien impossibilitades de fer front a l'aclaparadora pressió fiscal.
Modernisme i la Rubí contemporània
El segle XIX va portar la primera fàbrica a Rubí, cosa que va iniciar una gran transformació cap a la industrialització. Tot i que fins aquell moment, Rubí encara era un petit nucli amb escassa població i moltes masies, el desenvolupament industrial va canviar el rumb de la ciutat. A mitjans del mateix segle, les fàbriques tèxtils es van instal·lar al costat de la Riera i van compartir protagonisme amb el món rural. Així, a principis del segle XX, Rubí ja gaudia d'una intensa activitat cultural i econòmica.
El 1918, l'arribada del tren elèctric va portar els primers immigrants contemporanis, però va ser als anys 60 quan el nou impuls industrial va promoure una massiva arribada d'immigrants del sud. Entre el 1910 i el 1925, es van construir la majoria de les cases i edificis modernistes de Rubí, amb el toc distintiu dels que havien fet fortuna a les Amèriques o eren industrials i nou-rics de Barcelona que buscaven una segona residència en un poble encara rural, però amb un futur industrial prometedor.
El 1918, l'arribada del tren elèctric va portar els primers immigrants contemporanis, però va ser als anys 60 quan el nou impuls industrial va promoure una massiva arribada d'immigrants del sud. Entre el 1910 i el 1925, es van construir la majoria de les cases i edificis modernistes de Rubí, amb el toc distintiu dels que havien fet fortuna a les Amèriques o eren industrials i nou-rics de Barcelona que buscaven una segona residència en un poble encara rural, però amb un futur industrial prometedor.
La tragèdia i la resiliència de Rubí
La nit del 25 de setembre del 1962, una intensa pluja va assotar la regió, provocant una riuada i cobrant-se la vida de moltes persones i deixant al seu pas devastació en forma de cases, fàbriques i horts arrasats. Aquesta catàstrofe va afectar les poblacions de Terrassa, Les Fonts i Rubí, especialment les zones de l'Escardívol i de la Font de la Via. La solidaritat va ser la resposta davant la tragèdia, amb campanyes per recollir aliments i ajuda econòmica per a les víctimes, fins i tot la visita del “caudillo”, Francisco Franco.
Coneix la història de Rubí de primera mà!
Des dels seus humils inicis al neolític fins a la ciutat multicultural i pròspera que és actualment, la història de Rubí és un testimoni de resiliència, adaptació i creixement. A través de diferents èpoques i esdeveniments, Rubí ha estat testimoni de l'evolució de la humanitat i n'ha forjat la identitat única. L'hotel Sant Pere II, ubicat en una zona amb fàcil accés als principals atractius històrics de la ciutat, és el lloc ideal perquè puguis descobrir Rubí com cal. Reserva ja una habitació!